Leylat at Barat significa la nit de Barat pot ser traduït com l´absolució va se quan el profeta Mahoma va tenir la primera revalació divina dels primers versos de AlCorà quan estava en la cova d´Hira i que està anomenada Laitatul Qadr, pels perses Shab Barat Aquesta es una de las nits més santes per l`islam , un nit de res equivaleix a un miler de mesos, es perdona tots els pecats i esperen que Déu els doni allò que ells desitjen, també creune que els angels baixen a la terra.
Es la nit del poder i els musulmans ofereixen oracons addicional, en aquell dia i en particular a la pregaria de la nit , en la seva majoria reciten l`Alcorà en veu alta (Tilawat)
Aquells que tenen la sort de estar-se més dies, concretament els deu ultims dies dedicats a l`oració i a l`estudi d´Alcorà , aquest culte es diu Tikaf (retir).
Laylat-Al-Qadr es trova en els últims cinc dies senars durant el 10 últims dies del Ramada
No s`esmenta en Alcorà la data exacta de Laylat-Al-Qadr per tant en els països islàmics (sunnites) són els últims dies del Ramadan . Pels xiites es el dia que Ali va ser atacat al Mihrab quan adoraven a la gran mesquita de Kufa.
XII Taula de la versió de Ninive (British Museum) London
Gilgamesh es la gran epopeia de la civilització de Mesopotamia en els textos de Sumeria fou el cinquè rei de la dimasia d`Uruk. El seu reinat es remonta fa un 4700 anys. Les seves gestes heroiques va inspirar un poema èpic conegur com l`apopeia de Gilgamesh.
L`epopeia va surgir a Babilonia segles més tard i basat en antigues llegendes sumèries. Després la llegenda es va agrendir entre els accadis i la versió mes completa que s´ha trobat són onze tauletes d`argila del rei assiri Assurbanipal de fa 2650 anys.
A l`epopeia es diu que Gilgamesh ordena la construcción de les legendaries muralles d`Uruk , el rei Sargon d`Accad es vanaria de destruir les muralles. Alguns historiadors creuen que aquesta historia té que veure amb el diluvi universal de la Biblia.
Quanva morir els habitants d`Uruk van desvia el riu Éufrates amb el pròposit d`enterrar el seu rei.
- Epopeia-
-Recerca de la glòria-
.Taula I
Guilgameix es el rei d`Uruk 2/3 parts d´déu i una d´humà, és un dú sever i la población es queixa , la deessa Ninhursag deessa de la ceació dóna forma a Enkidu un home semisalvatge que molesta als pastors. Gilgamesh envía una dóna Xamhat una prostituta sagrada per que calmar a Enkidu.
- Taula II
Enkidu i Xamhat es casen i Gilgamesh vols jeure amb ella però Enkidu no ho permet , després d´una gran lliuta , Gilgamesh presenta a la seva familia a Enkidu i junts viatgen al bosc per adquirir glòria.
- Taula III
Gilgamesh i Enkidu es preparen per l`aventura i demana ajuda al déu solar Xamaix.
- Taula IV
Gilgamesh té cinc somni que ell pensa que són mal presagis , Enkidu pensa que són bons presagis
- Taula V
Els herois ariben devant d´Humbala (Dimoni) i després d`una batalla en què separen les muntanyes de Siria i Liban, i amb l´ajuda de Xamaix vencen a Humbara ,aquest demana clemència a Gilgamesh.
- Taula VI
Gilgamesh rebutja les insinuacions sexuals d`Ishtar la deessa del`amor , aquesta per venjança demana al seu pare Anu que envii el brau del cel .L`arribada del brau provoca sequera i desgràcies però els dos herois maten al brau amb l`alegria de la ciutat d`Uruk.
- La cerca de la inmortalitat-
. Taula VII
Endiku té un malson que els déus el castigaran per la mort del brau del cel . Gilgamesh demana ajuda a Xamaix per la salut del seu amic . Xamaix els comunica que Gilgameish será una ombra del que va ser i que no pot fer res per el seu amic.
- Taula VIII
Gilgamesh fa ofrenes als Deus perquè camini al costat del seu amic en el més enllà.
- Taula IX
Gilgamesh pre evitar el desti del seu amic fa un viatge per anar a buscar a Uta-Napixtim i la seva muler que van ser els únics que van sobreviure al diluvi i són immortlas
- Taula X
Gilgamesh es trova amb Siduri la tavenera que el pren per un assassi , demana ajuda a Urshanabi el barque per creuer el mar , Gilgamesh matar a uns gegants de pedra pensant que són hostils.
Finalment Gilgamesh arriba a l`illa on viu Uta-Napixtim i aquest li diu que el desti dels humans és inútil i que arruïna l´alegria de viure.
- Taula XI
Uta-Napixtim li diu que l`ajudarà a la immortalitat si està despert sis dies i sis nits , però aquest es dorm enseguida, la dona de Uta-Napixtim li diu al seu marit que li dongui una segona opurtunitat.
Aquest li asegura que hi ha una planta, Gilgamesh l`obte tot lligant-se les roques al peu per caminar per el fons marí , mentres es banyava una serp es menja la planta . Gilgamesh plora les dues opurunitats perdudes.
- Taula XII
El redactat sembla posterior. En aquesta Gilgamesh es dol devant d´Enkidu de que el seu joc ha caigut a l`inframon i Enkidu s`ofreix a retornar-li encantat.Gilgameix li explica el que no es té que fer per anar a l`inframon. Gilgamesh demana als déus que li retornin el seu amic . Enlil i Sil no es dignen en respondre´l però Enki i Xamaix l`ajudan , aquest últim fa un forat a la terra i surgeix Enkidu .
La taula acaba amb Gilgamesh pregunten a Enkidu que ha vist a l`inframon, no queda calr si Enkidu repareix en la historia com un esperit o si retorna a la vida.
Temple de Tibetaanse Golden a Bylakuppe (Karnataka-Índia)
L`estàtua de Mahàvira el "creador" del Jainisme
Sacserdots i fidels
Univers Jain
Bandera Jainista
Temple Jainiste a Ranakpur (Rajhastan-Índia)
Encara no se sap molt bé l`origen del Jainisme , es una tradició religiosa o camì espiritual, va viure una forta embranzida fa 2600 anys amb Vardhamana Jnaiputra dit Jina (Victorios) d`aquí ve el nom de Jainisme. Es tracta d`una tradició nastika (No teista) que no reconeis el textos l`autoritat del textos Veda ni deks brahmans, Es juntamen amb l´hinduisme i el budime les tres religions més antigues de l`Índia , té uns 4 milions de seguidors.
Pels seguidors la religió Janaiste es una religió que té 5000 anys, i sempre ha tingut una certa relació de germanor i rivalitat amb l`hiduisme i el budisme. Amb aquests están d´acord en criticar al brahmanisme el seu ritualisme i el seu sacrifici d`animals i la seva autoritat dels vedes i bramans.
Però a diferencia del budisme el Jainisme es va quedar més al subcontinent indi segurament pel pes d`una comunitat monacal ben establerta i relacionada per el comerç i un cert grau d`hinduïtzació.
La principal característica del Janisme que mai ha transigit en el concepte de la no-violencia (Ahimsa) ni en el principi ni en la pràctica . Una altra part important es el Kharma que es diferent com s´entenen a l`Índia o a Occident els efectes del Kharma en el janaisme són importants són basicament una reacció a causa de l`afecció o l`aversió amb la qual es realtza un acte o en pensament una activitat o una idea. El seu texte sagrat es el Tattvartha Sutra i les escriptures el Siddhanta
El sistema del món es no creure en cap deïdat o déu creador, el món es etern i no té principi i totes les posibles divinitats com les ànimes dels perfecte arhat (Divinitats humanes) .
Aquests Arhat és un ésser que ha assolit un nirvana ies un Jina , i en conseqüència no tornarà a nèixer ,un arhat es destaca del 24 jinas (victoriosos) que van viure en cadascun dels tres ava-sarpinis:
que están dividits en sis etapes: bo-bo, bo.bo-dolent, dolent-bo, dolent, dolent-dolent.
La comunitat jainista té monjos (Yati) i laics (Sravaka) viuen en un monestir el jina-sadman que tenen quatre preceptes la no-violencia , la sinceritat, la rectitud i la renuncia a les coses i persones.
Les aportacions del Jainisme a la cultura universal aón importants com la introducció del yoga, del Kharma i el Samsara a les filosofies i religin del sud d`Asia , el vegetarianisme i evindentment el concepte de no-violencia, dins de l`Índia encara que són petit número tenen influencia ja que están en el món de la joieria, de la banca i per les donacions a les persones pobres o animals.
La seva principal festa es el Paryushan que es celebra el setembre.
L`Asalha Pija es un dels fextivals més importants del budisme Thereveda que es celebra el primer sermo de Buda en la qual va explicar a cinc ascetesla doctrina que havia vingut a ell després de la il.luminació. Aquest primer sermó es refereix com "la posada en moviment la roda del dharma"
Pels budisme hi ha quatre nobles veritats , hi ha el sufriment (Dukkha) , el patiment es per causa del desig (Tanha) , hi ha un estat (Nirvana) més enllà del sufriment i el desig i finalment la forma de nirvana és a través de la trajectoria multiplicada per vuit . Totes les diverses escoles i trdicions del budsme giren al voltant de la doctrina central de les quatre nobles veritats.
Aquest no es només el primer sermó després de la il.luminació també conté l`essència de tot l`ensenyament posterior . Al final de la xerrada un dels cinc participants va relatar la seva comprensió del que s´havia dit i va demanar ser rebut com deixeble, una sol.licitud que Buda va admetre establin aixì la primera prdre de monjos.
El dia s`observa com una ofrena ala temples i escoltar sermons. Al dia següent se´l coneix a Tailàndia Whan Khan Pansa (Vassa) on hi ha un retir dels monjos al temples , a Indonèsia aquesta festivitat es centra en el temple de Mendut a Borobudur.
Pan era el déu grec dels ramats i de la música , de la natura salvatge, (Cmps, boscos) de la caça ...
El seu nom original ve del grec antic Paein que vol dir pasturar. Ell te les cames de cabre com les corns com un faune o satir. En la religió romana era faune el eu corresponent
En el seu aspecto més antic en la literatura Pindar amb la deessa mare Rhea o Cibeles , ja que havia un lloc de culte a Cibeles i Pan a la vora de la casa del poeta.
La filiació de Pa és calr ell es fill d´Hermes , encara que alguns mites afrimen que es fill de Zeus o Dionisi i la seva mare es la ninfa Driope o com diu Pindar els seus pares son Apol.lo i Penélope .
El seu culte era a l`Arcadia on vivía , on era adorat per la gent de la munyanya , un dels mites més importants era la seva flauta de pan format a partir de trossos de canya buides quan una vegada la ninfa Siringe filla de Landon el déu-riu ell sé n va enamorar i ella va fugit per no escoltar les seves impertinencies. Llavors ella va arribar on estaven les seves germanes que la va tranformar en canyes.
Ell no savia quina canya era Silinge, llavors van unir set o nou troços amb longituds decreixents i es va formar el instrument musical que porta el nom de la seva estimada.
També s´afrima que Pa va seduir a la deessa de la Lluna Selene embolicant-se amb una pell d`ovella per ocultar la seva forma de cabra i la va atreure cap avall des de el cel, cap al bosc on la va seduir.
Segons l`hisotriador Plutarc Pa es l´únid déu (Ex Asclepi) que mor , durant el regnat de`l`emperador Tiberi (14-37) la noticia de la mort de Pa va arribar al mariner Temus que feia un viatge a Itàlia , ja que ell va sentir la veu divina que li deia la mort de Pa,al saber-se la noticia la gent va plorar,alguns teologistes cristians afirmen que Pa va morir perquè Crist va néixer.
En aquestes dates hi ha el midsummer que es una festes més importants dels països nòrdics. Sunna es la deessa nórdica solar , alguns estudiososhan propusat que el nom es una derivació del proto-indoeuropeu connexio entre el sanscrit Sùrya, el gal Sulis , o litua Saule o latin Sol.
Se la representa en un carro conduït per dos cavalla blancs i a vegades acompanyada de la seva germana la Lluna Mani
Es la germana de Sinthgunt segons els encantaments de Merseburg escrit el segle X a l`alt alemany antic o les Edda poética del segle XIII en la mitología nordica
En el poema Vafprúonismai el déu Odin li fa fer tasques al jötunn Vafpruonir amb una pregunta sobre l`origen del Sol i la Lluna el gegant respont que Mundilftari es el pare del Sól i Mani i que han de pasar a través del cel cada dia per comptar els anys per l`home.
En el capitol 12 del Gylfaginning , Ganglieri diu que el Sól corre ràpidament com si tingui por de la seva propia mort, Alta diu que es estrany perquè dos llops volen caça al Sól i Mani ,el llop Sköll persegueix Sunna i Hati segueix la Lluna, els dos llops aconsegueix aquest pròposit al Ragnarök.
.jpg)
